Montserrat. El nom de la nena, noia i dona que dona veu a totes aquelles històries que ens expliquen com de fràgil és la raça humana. Un relat ple de calamitats, por i deshonor.

Vallcebre, 95 anys d’història. Montserrat s’omplirà, envoltada d’enormes pomers i noguers del record de na Maria, d’en Juan, de na Isabel i de tots aquells ulls que encara es pregunten quan l’enorme traïció entre els homes en aquesta Terra serà suficient. 

Així, inundant la sensació incontrolable de l’oblit de ser qui som.

Anton, forner de Vallcebre, es va casar amb una veïna, filla del poble, que va morir alhora que donava una altra vida, deixant una pubilla a qui va anomenar Montserrat. L’esclat de la guerra va prendre Anton de la seva filla, deixant en una nena de tan sols 8 anys d’edat un record que passaria a formar part d’ella per sempre, un record criminal.

La renovació pedagògica de l’escola franquista, l’amor concebut, l’amor romàntic, l’amor prohibit; el servei militar i, en conseqüència, la separació inevitable del teu estimat resumida en dinou diumenges, quatre branques de raïm, cinc dies per veure’t.

Himnes que uneixen moltes mans alhora que trenquen un país; barrets de copa com a símbol d’honor i prestigi i boines que donen vida a la humilitat.

Tractes, injustícies, traïció. Històries sense fi narrades per la nostra terra, per una terra que va veure i viure els millors i pitjors moments de les vides dels seus vilatans: Vallcebre.

Amb una posada en escena íntima i emotiva, música original i una dramatúrgia coral, Nostravall és una peça vibrant que dona veu a les generacions que han callat massa temps. Un homenatge a la memòria col·lectiva i a la terra que ens sosté, que connecta la memòria històrica amb la sensibilitat del present.

Un espectacle que parla del que vam callar, del que vam perdre… i del que encara podem recuperar. Quan la culpa no és de ningú, és que és de tots.